Entro en una botiga de Mandales a mirar quadres. Aprofito i em donen una classe de budisme, ara ja sé interpretar els mandales i els 13 nivells que s'han de passar per arribar el Nirvana. I també sé com penjar-los, del dret i del revés!!! Em conviden a te i a sopar. El te està bo, el sopar ja veurem, estic esperant un amic, dic!
A la plaça Durbar em trobo el japonès que vaig conèixer al trekking. S'ha comprat un Sarangui, un violí nepalí. Però com es toca? li pregunto. M'explica que hi ha una cooperativa de músics que t'ensenyen a tocar.
Quedem demà a la cooperativa i els nepalís m'ensenyen almenys on són les notes. Ha, ha, aquí també coneixen el Frère Jacques que aprenc en un moment. L'Oh Sussana és més complicat, sobretot perquè no hi ha manera que m'entenguin que toquin sense els ornaments nepalís-indis.Pregunto per les partitures, no en tenen, diuen, com a molt escriuen les notes amb lletres, però el nostre do-re-mi es converteix en el seu Cha-Pa-Ma o alguna cosa així. Com a molt entenen el codi alemany C, D, E. Tampoc sé si estan tocant en Sol Major o què.... Em conviden a dinar. Ara cada vegada que volti pels carrers me'ls trobaré i em saludaran entusiasmats. Es dediquen a vendre petits violins als turistes, són una mica pesats amb el Resam Firiri, però aquest és el so de Kathmandú.
A la plaça Durbar em trobo el japonès que vaig conèixer al trekking. S'ha comprat un Sarangui, un violí nepalí. Però com es toca? li pregunto. M'explica que hi ha una cooperativa de músics que t'ensenyen a tocar.
No comments:
Post a Comment