Un cop a Rimche no tenim dubte, baixarem pel camí de dalt. Això puja i baixa entre les boires, sota la pluja. De quan en quan se senten pedres que cauen de l'altre marge del riu. Isards salten pel camí que encara puja i arribem a Khanjim, on les sangoneres ens tornen a visitar. Mengem patates fregides i te, i ara toca baixar enmig del fang fins a Shyapru Besi, a 1.460m, un poble ja des d'on podem agafar un autobús de tornada a Kathmandú. Però els autobusos estan plens, hi ha una esllavissada a la "carretera" i només n'hi ha 2 al dia. Baixant, mirant la carretera cap al Nord també es veu una esllavissada. Dos homes piquen amb un martell, algun dia la desbloquejaran! Fins i tot els nens que tornen de l'escola han de caminar enmig de rocs que han caigut al mig del camí. Al control de sortida del parc els pregunto als guàrdies, no és massa perillós estar-se tot el dia aquí a la garita tant a la vora de la caiguda de les pedres? Riuen....
A l'"hotel" em dedico a contemplar la gent des del balcó.
A l'"hotel" em dedico a contemplar la gent des del balcó.
No comments:
Post a Comment