8e dia, 14 agost Thulo Shyaphru - Rimche

Avui toca pujar direcció el Lantang. Hi ha 2 camins que hi van: un al costat del riu, al marge on som ara, i l'altre a l'altre marge resseguint les alçades. El primer està marcat com a perillós a a les guies i als mapes, hi ha molts landslides (esllavissades) i és recomanable preguntar el seu estat abans d'aventurar-s'hi. Ens diuen que podem passar. Anar ara per l'altre camí implicaria un dia més, perquè hauríem de continuar baixant fins a Shyaphru Besi  1.000 metres més avall, per després pujar fins a gairebé 3.000 i tornar a baixar a uns 2.000

Són 300m de desnivell, però sempre toca pujar i baixar, el Nepali flat (pla) que li diuen. El camí passa per un bosc solitari, de quan en quan alguna sangonera. Aviat veiem un salt d'aigua que no tenim més remei que passar. El paraigües del guia (no va amb capelina) es doblega sota la força de l'aigua, la meva capelina tampoc serveix de gaire. El perillós és caminar pel riu que deixa el salt d'aigua perquè el Langtang Khola (riu), a 1 metre sota nostra rugeix amb força. Molt ben situada, trobem una casa on deu ser tradició canviar-se de roba i intentar assecar les bótes. Dinem el Dhal Bat (arròs amb llenties), però després de dinar les sabates continuen xopes.

La primera esllavissada, i totes les que seguiran, és inestable. El camí ha desaparegut en uns 200m, i el que hi ha és fang, sorra fina, pedres gegants, troncs, aigua, tot movent-se com sorres movedisses, i el Lantang Khola que sembla un Tsunami, a 10m per sota. Només a la primera passa te n'adones que no s'hi val córrer, però tampoc anar a poc a poc...

En altres ocasions no és pas el terreny que ha cedit, sinó que grans blocs de pedra han caigut com un allau. Però també es mouen. No val passar per sota, el riu engoleix tot el que es troba per davant . Cal enfilar-se per un corriol dins la jungla, enmig del fang que també ens vol empassar. Penso, estaré pendent d'alguna esllavissada o allau, segur que la vall tancada em tornarà un eco, però el rugit i la fúria del riu em recorden les pitjors imatges d'inundacions, aquí no ens sentim ni entre nosaltres mentre caminem. Però no val baixar la guàrdia, el camí no es mereix cap distracció, ni fotos.

Pujant i baixant, veig unes potes grises i grans al camí. És una mula, em pregunto? No, és un mono, que fuig espantat, però ens anirà seguint fins al final de la jornada avui entre els arbres.

Arribem al Bamboo Hotel. No hi ha ningú, estant tots a Gosaikunda encara ballant i fumant... Hem de seguir endavant, creuem el riu per un pont metàl·lic i seguim pujant fins a Rimche (2.455), on una parella de tibetans s'han instal·lat entre la cruïlla de camins, el que ve de baix i el de dalt. A partir d'avui em dedicaré a recomanar a tothom que veig que no agafin el camí de baix!

Ens treiem les sangoneres i veiem com van arribant més tard, viatgers solitaris com jo amb el seu guia: una noia de Lituània, una dona sueca i un hippy japonès. Compartirem alguns dies, fins i tot a Kathmandu amb algun d'ells!

7e dia 13 Agost Chyolangpati - Thulo Syabru

Continuem baixant, avui fa bo, es veuen les muntanyesdel Tibet. Baixant passem per boscos increibles, plens de fang aixo si, pero sense una anima. Estan tots a dalt, de ressaca! Parem a dinar mentre hi ha bones vistes, mengem patates bullides que ens donen amb pell i ens le hem de pelar amb una especie que es troba al bosc, Timbur. Es massa picant, pero 2 hores mes tard me'n menjaria mes, mmmhhh, que bones!

Arribem fins a Thulo Syabru, a 2.200 metres, prop de la carretera. Les cases son de pedra i a la temporada alta fins i tot hi ha connexio Internet i telefon amb trucades internacionals. Pero a l'epoca de pluges ho tenen tot apagat. Es veuen un parell de turistes a la German Bakery, que no te res de German (potser algun turista?) i tampoc de Bakery.

Nosaltres mengem Dal Bhat perque la propietaria se'n vol anar de festa tota la nit. Al vespre comencen les cancons i els balls una altra vegada. Les dones i els homes fan rotllana, pero separats, cadascu a la seva meitat de la rotllana. I la rotllana quedara oberta, no es toquen! Les dones duen els vestits tradicionals, les mes grans ajuden a les joves a cantar i fins i tot ajuden als homes joves, que vesteixen amb texans i cacadores modernes. D'homes grans no se'n veuen.

Dema tornem a pujar, ens espera la Vall del Langtang!

6e dia, 12 Agost, Gosain Kund - Chyolangpati

Avui toca baixar, tot i que estaria be quedar-se per veure l'espectacle. Pero a la baixada es veu clarament que l'espectacle no es a dalt, sino al cami que avui milers de persones pujaran. Baixarem finsa Chyolangpati a 3.654m. Podriem baixar molt mes, pero el continu moviment de gent fa que el recorregut sigui mes entretingut. Gent gran que aparenten 80 anys pero en deuen tenir 60 pugen amb sandalies, d'aquelles de colorins que tenen brillantets les dones i mes tosques els homes. Tots bruts de fang, amb uns plastics que s'han d'aguantar mentre caminen per no mullar-se.

Alguns grups estan arraconats descansant a la vora del cami que amb prou feines te un metre d'ample. A sota, els llacs sagrats. A una dona gran li donen per beure Red-Bull. Mes tard trobarem a la seva filla a baix que ens explicara que l'han haguda de baixar. El mal d'alcada tambe els afecta, el cansanci, la pluja... Prenen llimones oetites que diuen que va be pel mal d'alcada, el cami n'es ple.  A una altra dona gran amb els ulls oberts d'espant la porten a coll-i-be. Altres pugen descalcos, altres cantant i ballant amb els paraigues a la ma. Els que s'ho poden permetre pugen a cavall, tot i que tambe rellisquen amb el fang! L'espectacle no te paraules, baixem en silenci i amb respecte, deu ser molt important per ells pujar fins aqui, a aquesta alcada i amb aquestes condicions. Als joves els espera una nit de festa, i als mes grans oracions i un any assegurat de fortalesa.

5e dia, 11 Agost, Phedi - Laurebina Pass - Gosain Kund

Hem de creuar un coll de 4.610 m, no es dificil, pero es molt pesat, avui eldia s'ha aixecat boiros i el coll s'endevina entre els nuvols. Paciencia. Un cop a dalt, comencem a veure els llacs que va obrir Shiva amb el seu trident. La boira es ploranera i millor amagar la camara. Sort que fa baixada!


A l'arribar, tot es ple de paradetes, peregrins que fan un xip-xap al llac i fan la puja (ofrena) a les pedres sagrades que Shiva va tocar al seu dia. Ens ofereixen un te en una tenda i tot seguit ens instal.lem a una habitacio on hi passa el vent i a la nit descobrirem que fins i tot l'aigua! La gent del refugi no para de pelar patates per dema mentre canten una canco Tamang tradicional.

Des de la finestra veiem uns chamans, pugen cantant i ballant! No para d'arribar gent de l'altra banda, per on nosaltres baixarem. Arriben molls, cansats, mengen alguna cosa i van a buscar lloc en alguna tenda improvitzada: un plastic amb palla a dins. Dema es el gran dia!