Avui toca baixar, tot i que estaria be quedar-se per veure l'espectacle. Pero a la baixada es veu clarament que l'espectacle no es a dalt, sino al cami que avui milers de persones pujaran. Baixarem finsa Chyolangpati a 3.654m. Podriem baixar molt mes, pero el continu moviment de gent fa que el recorregut sigui mes entretingut. Gent gran que aparenten 80 anys pero en deuen tenir 60 pugen amb sandalies, d'aquelles de colorins que tenen brillantets les dones i mes tosques els homes. Tots bruts de fang, amb uns plastics que s'han d'aguantar mentre caminen per no mullar-se.
Alguns grups estan arraconats descansant a la vora del cami que amb prou feines te un metre d'ample. A sota, els llacs sagrats. A una dona gran li donen per beure Red-Bull. Mes tard trobarem a la seva filla a baix que ens explicara que l'han haguda de baixar. El mal d'alcada tambe els afecta, el cansanci, la pluja... Prenen llimones oetites que diuen que va be pel mal d'alcada, el cami n'es ple. A una altra dona gran amb els ulls oberts d'espant la porten a coll-i-be. Altres pugen descalcos, altres cantant i ballant amb els paraigues a la ma. Els que s'ho poden permetre pugen a cavall, tot i que tambe rellisquen amb el fang! L'espectacle no te paraules, baixem en silenci i amb respecte, deu ser molt important per ells pujar fins aqui, a aquesta alcada i amb aquestes condicions. Als joves els espera una nit de festa, i als mes grans oracions i un any assegurat de fortalesa.
No comments:
Post a Comment